Per fi després de molts intents, el pont del 15 d'agost, en Gandi, la Txus (dos meus cosins) i jo,fem la sortida que tant haviem parlat. I no podia ser altre lloc que a la muntanya!!!!!!!!!! Però no un lloc qualsevol, el dissabte carretera i manta cap a Andorra, la meva casa durant 8 anys, un país que apart de l'avinguda Carlemany, Caldea...te tot un altre país per descubrir, uns cims fabulosos, centenars de llacs, i una xarxa de refugis que recomano a tothom....
"Marxar a peu, sol, abans que s'aixequi el dia i, en la penombra de la vall pujar per un corriol que guia els nostres passos sense fadiga i du ràpidament a l'alçada. Sentir-se conscient, sense necessitat de mirar, que del cel ens arriba per arreu la llum, en grans onades, banyant els cims un a un, baixant per tots els precipicis, penetrant en totes les gorges...
Pujar aspirant a grans glopades l'aire puríssim, notant l'olor del troncs i de les fulles, mentre el subtil airet ens acarona la cara i la gebrada ens refresca els peus... Anar pujant durant hores seguides sense pensar en res, sense reparar en el pas del temps, sense tornar la vista enrera per mirar el camí, sense trobar a ningú...
No hi ha potser en el món cap forma de felicitat més perfecte i més fàcil d'aconseguir que la de caminar, vagarejant, per les muntanyes."
Guido Rey. Les vacances de Pont Sant Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada